Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
desertar
Abandonar (un lloc, un partit, una causa, etc, que hom té el deure de no abandonar).
Benedict Arnold
Història
General nord-americà (1776).
Es distingí a la guerra de la independència dels EUA 1775-83 Participà en el setge de Quebec 1775, en les batalles de Ridyefield i de Saratoga 1777 Fou nomenat comandant de Filadèlfia 1778-79 i, poc temps després, de l’arsenal de West Point, que reté als britànics 1780 En desertar, fugí a Gran Bretanya 1781
apostasia
Acció d’abandonar, de desertar, totalment un partit, una doctrina.
carlisme
Caricatura del clergat vist com a còmplice del carlisme armat, publicada en el setmanari liberal La Flaca (Barcelona, 14-8-1869)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític sorgit el 1833 entorn del plet dinàstic plantejat en la successió a la corona d’Espanya a la mort de Ferran VII.
Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…