Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
húmer

Parts principals de l’húmer: 1, diàfisi; 2, epífisis; 3, metàfisis
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.
Va unit per l’extrem cefàlic a l’omòplat i per l’extrem distal al cúbic i al radi, o simplement al cúbit, ossos de l' avantbraç
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
metàfisi
Biologia
Zona de creixement, entre l’epífisi i la diàfisi, durant el desenvolupament d’un os.
epífisi
Anatomia animal
Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s’ossifica.
despreniment epifisial
Patologia humana
Separació d’origen traumàtic observada durant el període de creixement de l’esquelet i consistent en una solució de continuïtat en el lloc d’unió de la diàfisi i l’epífisi.
tumor o sarcoma d’Ewing
Patologia humana
Tumor maligne que s’origina en el teixit conjuntiu del moll de l’os, de creixement ràpid, amb invasió de les capes externes dels ossos, sobretot a nivell de la diàfisi dels ossos de les extremitats, on forma una tumoració dolorosa i produeix adenopaties metastàsiques regionals.
Es dona sobretot en la gent jove Fou descrit pel metge nord-americà James Ewing 1866-1943