Resultats de la cerca

Apareix generalment els mesos d’hivern i adopta dues formes diferents, una de diftèrica, i una altra de variolosa, abans considerades com dues malalties independents En la diftèrica, més freqüent i més perillosa, apareixen conjuntivitis i falses membranes a les mucositats de la gola, que en desprendre's deixen una ulceració i dificulten la deglució En la forma virulosa es formen nòduls al cap, a la cresta i a les barbelleres

Collaborà en l’obra científica del seu mestre Pasteur des de l’any 1876 treballs sobre el carboncle i la ràbia, la qual obra continuà en diverses direccions descobriment de la toxina diftèrica, introducció de la seroteràpia, etc Des del 1904 fins a la jubilació fou director de l’Institut Pasteur

L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades

Després d’estudiar medicina a Lausana, ingressà a l’Institut Pasteur de París i collaborà amb Roux descobriment de la toxina diftèrica, 1890 El 1894 descobrí a Hong Kong el bacil de la pesta Yersinia pestis L’any 1902 fou nomenat director de l’escola de medicina de Hanoi, i residí a Indoxina fins a la mort

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855

Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’acció tòxica…