Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
disfressar
Vestir (algú) amb un vestit inacostumat o que no és propi de la seva condició o el seu sexe.
disfressar
Agençar de manera diferent a l’ordinària l’aspecte (d’una persona o una cosa) per evitar que sigui reconeguda.
Purim
Festa jueva, equivalent actualment al carnestoltes, celebrada el 14 i 15 d’adar (els primers dies de març), en commemoració de ‘les sorts’ que hauria tirat Aman per establir el dia de l’extermini dels jueus a l’Imperi persa.
D’origen incert, els Purim eren una festa celebrada ja un o dos segles aC La lectura del llibre d'Ester , a les sinagogues, és sovint interrompuda amb imprecacions, petards i cridòria contra els enemics dels jueus Hi ha el costum, sobretot entre els minyons, de disfressar-se
disfressa
Etnologia
Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops hom empra la…
camuflar
Disfressar, desfigurar (una persona, un objecte, una intenció, etc) a fi que passin desapercebuts.
antifaç
Careta, generalment de roba o de cartó, amb què hom es cobreix els ulls per a disfressar-se.
carota
Figura de cartó, generalment grotesca, amb què hom es cobreix el rostre per disfressar-se o que hom penja a la paret com a ornament.
Horaci
Literatura
Poeta llatí.
Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els havia…
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…