Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Dixieland style
Música
Modalitat de jazz tradicional sorgit a la Louisiana a la primeria del segle XX i practicat per músics blancs, a imitació de l’estil dels negres de Nova Orleans.
Executat per petits conjunts instrumentals, es caracteritza per una polifonia improvisada pels instrumentistes de vent Empra un llenguatge melòdic expressiu i harmònicament molt simple Algunes de les orquestres de més relleu han estat la Reliance Brass Band, la Original Dixieland Jazz Band i la New Orleans Rhythm Kings Ha estat actualitzat després de la Segona Guerra Mundial
la Vella Dixieland
Música
Grup de jazz tradicional format l’any 1980.
Creat a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, els seus membres fundadors foren PGol, ARegada, XManau, XMateu, JLacruz, JOms, RPou i OBordas Grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra, en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing El gran èxit de públic els ha dut a participar en nombrosos festivals internacionals de jazz , i a enregistrar discs d’una manera força regular La Vella Dixieland 1 1985, La Vella Dixieland 2 1987, La Vella Dixieland 3 + Manel…
Willie Smith
Música
Nom amb el qual és conegut William Henry Joseph Berthol Bonaparte Bertholoff, pianista, compositor i cantant de jazz, nord-americà, també anomenat The Lion
.
Debutà acompanyant Bessie Smith i actuà en nombroses formacions del Dixieland style Com a pianista donà una gran importància al baix, mentre realitzava variacions refinades en el registre agut Escriví un llibre de memòries, Music on My Mind 1965 Duke Ellington li dedicà Portrait of The Lion i Second Portrait
beat
Música
En la música de jazz, temps, unitat de mesura, pulsació rítmica, accentuació.
En la música negra és tradicional de marcar els quatre temps de la mètrica fonamental four beat En la música blanca i en les imitacions de la música negra per exemple, en l’estil Dixieland hom tendeix a accentuar els temps dèbils En la terminologia de jazz , el beat ha esdevingut sinònim del swing
Lennie Tristano
Música
Pianista de jazz nord-americà, de nom Leonard Joseph.
Cec des de nou anys, féu estudis acadèmics i durant un quant temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on es dedicà bàsicament a l’ensenyament a grups reduïts d’alumnes Les seves teories tingueren una gran repercussió en el desenvolupament del cool Com a instrumentista es prodigà poc, i el seu estil es caracteritzà per un gran rigor formal
Coral Sant Jordi
Música
Agrupació coral fundada a Barcelona l’any 1947.
En fou el principal impulsor i inspirador Oriol Martorell Martorell i Codina, Oriol Fou creada amb l’objectiu de conrear amb rigor la música coral, especialment la catalana, i difondre-la arreu de Catalunya, amb un fort accent pedagògic i patriòtic, especialment en el context del franquisme Successivament dirigida per Oriol Martorell 1947-91, Jordi Noguera 1991-95, Xavier Sans 1995-2000 i per Lluís Vila des del 2000, formen també part de l’agrupació les corals infantils L’Esquitx 1962, L’Espurna 1966 i el Cor Jove 2006 Ha collaborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfonicocorals i ha…
jazz
Concert de jazz per l’orquestra de Duke Ellington a Nova York (1962)
© Fototeca.cat
Música
Varietat de música popular nord-americana.
Aparegué, al principi del segle XX, principalment a l’àrea de Nova Orleans, però es desenvolupà simultàniament en altres punts dels Estats Units Missouri, Kansas, Chicago i Nova York, sobretot Els orígens —i els del seu nom— són obscurs, i cal atribuir-los a la intervenció —en diverses proporcions— d’elements de folklore africà, música religiosa, música de ball de tavernes i bordells, música militar i elements clàssics europeus sobretot pel que fa als instruments emprats i, d’una manera directa, als seus antecedents, el minstrel show , el ragtime i, sobretot, el blues Era interpretada…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…