Resultats de la cerca

S’inicià en orquestres de Filadèlfia, i el 1937 es traslladà a Nova York, on ingressà a la formació de Teddy Hill en substitució de Roy Eldridge, trompetista del qual havia rebut força influència A partir del 1939 formà part de diferents orquestres, principalment les de Cab Calloway, Earl Hines i Billy Eckstine En les dues últimes coincidí amb Charlie Parker, i amb ell i altres músics tocà en moltes sessions informals que anaren donant forma al revolucionari estil bop A partir del 1945 enregistrà amb quintets que duien el seu nom Aquest mateix any formà una big band , l’única que reeixí a…

Arrelat en el món del jazz , estudià becat al Berklee College of Music, i feu la primera gira amb l’orquestra de Lionel Hampton el 1951 Simultàniament començà a treballar com a arranjador independent, prestant els seus serveis a molts músics, entre els quals hi hagué Clifford Brown, Count Basie, Cannonball Adderley, Jay McShann, Dizzy Gillespie i d’altre El 1956 realitzà una gira com a trompetista en la big-band de Dizzy Gillespie, i enregistrà, a nom seu, This is how I feel about jazz L’any següent signà un contracte amb la discogràfica Mercury i la seva…

L’any 1937 fundà i dirigí una orquestra amb la qual contribuí a la introducció d’elements musicals afrocubans en el jazz de la postguerra En la seva orquestra collaboraren sovint músics de renom, com Charlie Parker i Dizzy Gillespie A partir dels anys seixanta recorregué Europa fent nombrosos concerts

El 1934 formà part de l’orquestra de Teddy Hill i, posteriorment, de les de Fletcher Henderson 1936 i Artie Shaw 1944-45, amb les quals adquirí un gran renom Collaborà també amb Billie Holiday, amb qui enregistrà nombrosos discs El seu estil constitueix una transició entre Louis Armstrong i Dizzy Gillespie

Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…

Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà…

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà…

Considerat un dels estils principals del jazz , s’originà entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Té com a figura principal el saxofonista Charlie Parker , que fou el primer a introduir innovacions que comportaren una ruptura amb l’estil dominant, anomenat de manera genèrica swing  Entre els fundadors del bop  cal esmentar també el trompeta Dizzy Gillespie , els pianistes  Bud Powell  i  Thelonious Monk i els bateries Max Roach i Kenny Clarke Les seves característiques són l’abandó de la…