Resultats de la cerca
Es mostren 1101 resultats
doctrina
Conjunt d’ensenyaments, teories, veritats i opinions defensats per una persona o per un grup (religiós, filosòfic o polític).
doctrina
Cristianisme
Classe de doctrina cristiana que hom fa als infants a la parròquia.
doctrina
Dret
Conjunt de treballs científics destinats a interpretar o explanar el dret.
doctrina
Cristianisme
Cos de principis de la religió cristiana que hom ensenya als infants i als neòfits.
doctrina
Cos de principis en alguna branca de coneixements.
doctrina legal
Dret
Concepte originàriament idèntic al de doctrina dels doctors a Catalunya i que actualment, abolit com a motiu de cassació, hom identifica amb el de jurisprudència.
doctrina dels doctors
Dret
Opinió d’aquells juristes que contribuïren a formar l’actual dret civil de Catalunya aplegat en la Compilació del dret civil especial de Catalunya.
És font d’interpretació en aplicar la Compilació
doctrina de les dues natures
Cristianisme
Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.
Fou proclamada pel concili de Calcedònia 451
Compendi de la Doctrina Catalanista
Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola el 1894.
Fou premiat en el concurs convocat pel Centre Català de Sabadell 1894 i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista Fou reimprès a “Lectura Popular” 1918 Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisició inquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres, etc, i té jurisdicció sobre…