Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Dogger
Geologia
Segona sèrie (i època) del Juràssic, o Juràssic mitjà, compresa entre el Lies i el Malm.
El nom prové de dog ‘gos’, que designa unes concrecions gresoses arrodonides que presenta la sèrie anglesa en el comtat de York El Dogger correspon al Jura bru de Suàbia És dividit en quatre estatges d’antic a modern Aalenià, Bajocià, Bathonià i Callovià
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…
Bajocià
Geologia
Segon estatge del Dogger o Juràssic mitjà, situat damunt l’Aalenià i sota el Bathonià.
Aalenià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Dogger (i Juràssic mitjà), comprès entre el Toarcià i el Bajocià.
L’estratotip és a Aalen
Bathonià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat sota el Cal·lovià i sobre el Bajocià.
L’estratotip és a les calcàries oolítiques de Bath, prop de Bristol Anglaterra
Cal·lovià
Geologia
Quart i darrer estatge (o edat) del Dogger (o Juràssic mitjà), situat damunt del Bathonià i sota l’Oxfordià.
El nom prové de Calloviensis , nom llatí de Kellaways Wittshire, Anglaterra, on hi ha l’estratotip Abans del 1962 hom el considerava part del Malm o Juràssic superior
mar del Nord

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
Lies
Geologia
Primera sèrie (i època) del Juràssic, compresa entre el Retià i el Dogger (o Juràssic mitjà), formada per argiles, denominada també Liàsic, Juràssic inferior o Jura negre.
El Lies se subdivideix en Hettangià, Sinemurià, Pliensbaquià i Toarcià La transgressió marina s’aferma a Europa amb el Hettangià, a partir del qual comencen a dipositar-se argiles i margues, de vegades esquistoses, riques en ammonits piritosos i lamellibranquis, especialment del gènere Posidonia En el jaciment alemany de Holzmaden, del Toarcià, són molt abundants els ictiosaures i peixos, i apareixen per primera vegada els plesiosaures Quant a la fauna terrestre, en el Lies apareixen els pterosaures i els primers mamífers i es desenvolupen enormement els restants grups de rèptils