Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Societat Catalana d’Arqueologia
Entitat constituïda el 1983 amb la finalitat de difondre l’arqueologia i la protecció del patrimoni.
Organitza seminaris, cursos, conferències, itineraris i tallers i ofereix, per als seus associats, un butlletí mensual, dossiers i assessorament Disposa també d’una biblioteca
dossier de premsa
Periodisme
Document breu que conté les dades bàsiques d’un esdeveniment, persona, entitat, producte o servei que es vol donar a conèixer.
També pot incloure la reproducció de les notícies aparegudes en la premsa referides a l’objecte de difusió Els destinataris habituals dels dossiers de premsa són els responsables de mitjans de comunicació, els clients potencials o el públic en general
dossier d’aprenentatge
Educació
Recull elaborat per un estudiant amb les activitats i tasques que ha fet en una matèria determinada, de manera que reflecteixi el seu progrés.
Elaborar-lo suposa, per part dels alumnes, el reconeixement de la feina que han fet i la reflexió sobre el seu procés d’aprenentatge, cosa que pot contribuir a la seva autoregulació Per al professorat és un estri d’avaluació i de control de la progressió de cada alumne Hi ha diferents tipus de dossiers d’aprenentatge i cada cop s’utilitzen més els de format electrònic També es coneix com a carpeta d’aprenentatge
La Nova Falç
Periodisme
Publicació periòdica de Catalunya apareguda el 1977, mensual fins al número 25 i bimestral a partir del 26.
Inicialment òrgan d’una dissidència de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de La Falç , esdevingué portaveu de l’Organització Socialista d’Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l’òptica de nacionalisme d’esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos
Centre de Pastoral Litúrgica
Institució creada a l’arquebisbat de Barcelona per fomentar l’aspecte litúrgic de l’activitat pastoral de l’Església.
Fou fundat a Barcelona el 1957 per Pere Tena i Garriga Posteriorment, n'han estat directors Joan Bellavista, Pere Farnés i, des del 1990, el salesià basc José Aldazábal Larrañaga Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes Phase 1961 i Oración de las horas 1970, els fulls “Missa Dominical” 1969 i les colleccions “Celebrar”, “Sants i santes”, “Emaús” i “Dossiers CPL”, juntament amb les successives edicions del Cantoral de Missa Dominical , en el camp del cant litúrgic Els seus cursos d’estudis es convertiren el 1985 en l’Institut de…
Arteleku
Centre d’art basc.
Nasqué l’any 1987 com a resultat d’una iniciativa pública de la Diputació Foral de Guipúscoa Amb seu a Sant Sebastià, des de l’inici fou dirigit per Xanti Eraso L’activitat del centre s’ha caracteritzat per la creació de programes autònoms i compromesos que, si bé al començament es desenvolupaven a la seu, progressivament s’anaren realitzant fora i sovint en collaboració amb altres centres o collectius tallers per a artistes un espai per a exposicions organització de conferències, seminaris i tallers de treball un centre de documentació sobre art i pensament contemporani una pàgina web a la…
Caràcters
Revista literària apareguda al País València, a l’octubre del 1992, amb una trajectòria en dues etapes.
La primera, amb el nom de “ Caràcters Revista d’informació literària ” s’estengué fins al mes de desembre del 1994 i, en aquests dos anys, la revista publicà deu números, sota la direcció i edició d’un equip que actuava de forma collegiada amb el nom de “Jordi de Sant Jordi” i era integrat per Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga En aquesta primera etapa, el disseny de la revista era d’Enric Satué La segona etapa, ara amb el nom de “ Caràcters Revista de llibres ”, s’inicià a l’octubre del 1997, té com a editor l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la…
Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura
Fundació eclesiàstica privada amb reconeixement civil, que té la finalitat d’ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana.
Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per…
Centre de Documentació i d’Animació de Cultura Catalana
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Centre de promoció cultural i de documentació amb un fons especialitzat sobre la Catalunya del Nord, fundat el 1978 per l’Ajuntament de Perpinyà, del qual depèn, sota l’impuls de Josefina Matamoros, entre d’altres.
Comparteix els locals amb el Museu Josep Puig, que en el seu testament cedí la casa que acollia ambdues entitats, llegà una important collecció de monedes i medalles 32000 peces i esmentà la possibilitat de crear una secció dedicada a la Catalunya del Nord i la cultura catalana L’entitat centra l’activitat en la creació d’un fons documental sòlid i en la promoció de la llengua i la cultura catalanes, a través d’activitats diverses cursos de català, exposicions, conferències, presentacions de llibres, espectacles, colloquis, publicacions, etc L’any 1991, en ocasió de la celebració…
,
Antoni Padrós i Solanas
Cinematografia
Director, guionista i pintor.
Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…
,