Resultats de la cerca

Fundà “La Gazzeta Veneta” Lettere diverse 1750 i Lettere serie, facete, capricciose, strane e quasi bestiali 1752 proven els seus dots d’humorista i de moralista, atenent a tots els aspectes de la vida quotidiana

Entre els perses, els mags constituïen un grup a part eren coneguts pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i d’endevinadors L’evangeli de Mateu parla d’uns mags, procedents d’Orient, que adoraren Jesús infant Reis d’Orient

De grans dots dramàtics, obtingué un Oscar el 1939 per Gone with the Wind i un altre el 1951 per A Streetcar Named Desire Altres films seus són That Hamilton Woman 1941, Anna Karenina 1948, The Deep Blue Sea 1955 i Ship of Fools 1965

Molt apreciat tant pels seus dots i coneixements musicals com per la seva talla d’actor, Capecchi és un dels grans noms de la interpretació d’òperes de Verdi, tot i que s’interessà per òperes anteriors de Cimarosa, Pergolesi o Rossini, amb les quals assolí igualment un gran èxit

Era representat com un vell, i hom li atribuïa dots profètics, motiu pel qual fou consultat per Paris i Hèracles Es negà a donar consell a aquest darrer per a trobar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides, i es transformà repetidament, fins que hagué de cedir davant els seus valerosos estratagemes

Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit

Fill d’un bronzista portuguès, fou deixeble de Francisco Rizi El 1686 fou nomenat pintor de cambra del rei Assimilà el color venecià i el flamenc, i rebé la influència de Velázquez Conreà la pintura religiosa i el retrat Carles II , museu de Frankfurt retrats de la família reial, i dominà la tècnica del fresc La Sagrada Forma 1685, de la sagristia d’El Escorial, és un testimoni dels seus dots per a les composicions escenogràfiques i de perspectiva

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada