Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
serial
Literatura
Novel·la que es difon pels mitjans de comunicació, especialment la ràdio, en capítols successius.
És d’accentuada sensibleria i dramatisme i d’escassa o nulla qualitat literària
Christóvão de Figueiredo
Pintura
Pintor portuguès, documentat del 1515 fins cap al 1543.
És obra seva el retaule de la Invenció i exaltació de la Santa Creu 1522-30, tres plafons del qual són al Museo Machado de Castro, de Coïmbra En el retaule de Ferreirim collaborà amb Gregorio Lopes i Christóvão de Utreque 1533-34 El seu color és d’un intens dramatisme
Camillo Rusconi
Escultura
Escultor italià.
La seva obra s’inscriu en l’estètica barroca de GLBernini, bé que algunes de les seves figures presenten un intens dramatisme allunyat de la teatralitat de les del seu mestre Cal esmentar les estàtues d’Apòstols 1708-18, a Sant Joan del Laterà, i el monument a Gregori XIII 1725, a la basílica vaticana
Walter von Molo
Literatura
Escriptor austríac.
Escriví novelles biogràfiques i històriques de concepció monumental i d’un dramatisme exagerat Les més conegudes són Der Schiller-Roman ‘La novella de Schiller’, 1912-16, Der Roman eines Volkes ‘La novella d’un poble’, 1924, on presenta la Prússia de Frederic II, i Ein Deutscher ohne Deutschland ‘Un alemany sense Alemanya’, 1931, sobre Friedrich List
Mordechai Ardon
Pintura
Pintor israelià.
Expressionista abstracte, amb elements de collage Rebé la formació cultural més important al Bauhaus de Weimar, on fou amic de Klee, de Kandinsky i de Feininger El 1948 es traslladà a Israel La seva obra, que té punts de contacte amb la dels seus companys del Bauhaus, se'n separa per l’intens dramatisme i per l’extraordinària brillantor cromàtica
Mario Sironi
Pintura
Pintor sard.
Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933
Charles Despiau
Escultura
Escultor occità.
Treballà 1907-12 al taller de Rodin En les seves obres retrats, busts, estàtues i monuments, d’un dramatisme contingut i plenes d’equilibri, cercava la veritat humana seguint la tradició clàssica de l’escultura humanística, idealitzada, però, amb un estil personal Noia de les Landes , 1904-09 Paulette , 1907 Senyora del nas punxegut , 1913 Mme A Derain , 1922 Eva , 1925 Maria Lani , 1929 El Realitzador , 1929 Princesa Murat , 1934 La Grega , 1944 Apollo 1946
Lasar Segall
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i grafista expressionista lituà naturalitzat brasiler.
Després de residir a París 1929-31 s’establí definitivament a São Paulo Molt dintre el dramatisme expressionista alemany, mostra uns personatges famèlics i trists amb línies anguloses i dures, amb influències cubistes, amb un color molt sord Els temes tractats són populars escenes rústiques i líriques del Brasil, la vida dels jueus a Europa Cal destacar, sobretot, la immensa composició del Vaixell dels emigrants i la sèrie dels Boscs 1950-55
majestat
© Fototeca.cat
Art
Nom donat als crucifixos vestits amb túnica datables dels s. XI al XV.
Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina