Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pantalla drenant
Construcció i obres públiques
Rasa profunda i estreta reblerta de grava amb una graduació de grandàries estudiada per a actuar de filtre i rebaixar el nivell freàtic del terreny, en augmentar la velocitat de circulació de l’aigua.
A vegades és dotada d’una canonada longitudinal de fons, porosa o perforada, per a facilitar l’evacuació ràpida de l’aigua
tub drenant
Geografia
Tub fabricat especialment per a poder recollir l’aigua de les capes o rases drenants i portar-la cap a la xarxa d’evacuació.
N'hi ha de diversos tipus i dissenys, com el tub de parets poroses, el ranurat, el perforat o el de junts oberts
Aguarico
Riu
Riu de l’Equador, afluent del riu Napo, de la conca de l’Amazones (500 km).
Neix als Andes colombians i, en direcció NW-SE, flueix per la província equatoriana de Napo, tot drenant una espessa selva Desemboca prop de Pantoja Perú, després de vorejar la frontera entre ambdós països durant 80 km
Arno
El riu Arno al seu pas per la ciutat de Florència
© Irene Toro
Riu
Riu de la Toscana, Itàlia (245 km de longitud; 8250 km2 de conca).
El seu règim és nivopluvial amb un màxim a la primavera i un altre a la tardor Neix al Monte Falterona, flueix en direcció N-S drenant el Casentino, i entra al pla d’Arezzo, on pren la direcció E-W i s’encaixa en la vall de Valdarno, en direcció N-NW, entre el Pratomagno i els Monti di Chianti Presa la direcció E-W, passa per Florència i rep el Greve i l’Elsa per l’esquerra, i l’Ombrone per la dreta A Pontedera rep l’Era, i el seu curs es fa navegable, en entrar en una plana alluvial, on es troba Pisa Desemboca a la mar Lígur, vora la població de Marina di Pisa
Vilallonga dels Monts
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre un contrafort septentrional de la serra de l’Albera, a l’E del pic de Sant Cristau —coll de la Baladra, coll de Sant Joan, pic d’Orella (1030 m alt)— fins a la plana al·luvial del Tec (el límit septentrional passa poc més al N del curs d’aquest riu).
El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…
riu Boix
Riu
Riu de la Noguera, afluent del Segre per la dreta; neix al Montsec, a 1 080 m d’altitud, i, després de travessar el muntanyam per la gorja del pas de les Escales o del pas Nou, corre en direcció N-S al llarg de 23 km, drenant la conca de Meià, els antics termes de la Baronia de la Vansa i de Baldomar; desemboca aigua avall de l’estret de Salgar.
El seu principal afluent, per la dreta, és el barranc de la Clua De cabal escàs, presenta un règim fluvial mediterrani amb forta secada estiuenca