Resultats de la cerca

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

Consta de 36500 volums Fou fundada per Ignasi Casanovas l’any 1923 a Barcelona, amb vista a la formació teològica del clericat Conté un fons de 150 volums procedent de la biblioteca particular de Jaume Balmes

Tècnica molt emprada a l’Alemanya medieval, a Catalunya fou emprada en algunes emissions locals a partir del s XIV i en les monedes eclesiàstiques o pellofes pellofa

Sovint els beneficiaris s’ordenaven per tal d’obtenir-ne les rendes i de beneficiar-se de les exempcions eclesiàstiques hom els anomenava ordenats a títol de patrimoni

Fuster d’ofici, introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València 1861 la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera

Sembla que a l’origen designà el cap dels notaris pontificis i el prefecte de la cancelleria apostòlica, càrrec que hom retroba en altres cancelleries imperials i eclesiàstiques També designà el clergue que es trobava al capdavant dels diaques, sotsdiaques i clergues menors

Hom també les anomena bracteades Són batudes damunt de planxes de metall de poc gruix Aquesta tècnica fou freqüent en la fabricació de monedes medievals alemanyes A Catalunya foren batudes la major part de monedes eclesiàstiques pellofes i algunes sèries de moneda local

Fill de Sanç I i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Conquerí als musulmans Alcácer do Sal 1217 per la seva política contrària al poder i a les rendes eclesiàstiques fou excomunicat Legislà en matèria civil i penal

En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior