Resultats de la cerca

D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigació Prehistòrica secció del CSIC, dependent de la Diputació Provincial de València Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana

Les obres editades així, molt en voga al s XIX, solien tenir unes característiques anàlogues a les de la novella de fulletó

Moltes bergerettes foren editades 1703-09 per la casa Ballard, o recollides per Jean-Baptiste Weckerlin a Bergerettes et chansons du XVIII ème siècle 1821-1910

Fou el romàntic més important del seu país Cal destacar la seva obra lírica, aplegada en dos volums Ecos de Choromí 1844 i Obras poéticas 1851 Les seves Poesías completas foren editades a Xile, el 1887

Fou fundada al setembre del 1990 amb els objectius de defensar, promoure i difondre les publicacions editades al País Valencià –-especialment les publicades en valencià–- L’associació representa, gestiona, fomenta i defensa els interessos dels seus membres, que són una seixantena

Editades pels instituts hidrogràfics de cada país, les edicions més importants de derroters dels Països Catalans es deuen a l’almirallat britànic i a l’Instituto Hidrográfico de la Marina El 1981 fou iniciada la publicació d’una Guia Nàutica dels Països Catalans

Estudià a Salamanca i se n'anà a Amèrica en haver-ne tornat fou professor de teologia a Còrdova i a Osuna La seva notorietat li vingué pels sermons, a partir del Sermón fúnebre dedicat a Felip II 1598 Una gran part de les seves obres teològiques foren editades a Barcelona

Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps

És autor de la Istoria del Regno di Napoli 1581 primera història seriosa del període 1250-1486, escrita, a partir del 1527, a instigació de Sannazzaro, des d’una posició contrària a la dinastia catalana, i d’unes Rime , en italià editades el 1709, de caràcter epigramàtic i conceptuós Freqüentà l’Academia Pontaniana

Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal