Resultats de la cerca

Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes

Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal  encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana i altres…

Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza  amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear  1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso  1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon…

La moneda de compte eivissenca fou la lliura eivissenca , dividida en 20 sous , de 12 diners cadascun el valor d’aquesta lliura, però, era extraordinàriament baix una lliura mallorquina equivalia a 17 lliures eivissenques, 12 sous i 11 1/17 diners Les primeres encunyacions foren els doblers de billó de valor de 3 sous a nom de tots els reis de la casa d’Àustria, des de Carles V fins a Carles II, amb el bust del rei a l’anvers i un castell sobre ones i el nom de la Universitat d’Eivissa al revers A nom de Carles II foren també encunyats sous i, probablement, cinquenes de valor de…

Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de port, de…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seva vocació estigué determinada per les influències de la seva dona, la ceramista alemanya Anneliese Witt, i del grup Ibiza 59 Des d’uns inicis foscos i recarregats, la seva pintura evolucionà cap a una abstracció derivada de l’informalisme, en la qual es contraposen equilibradament els valors lírics i els compositius L’espai, generalment blanc, s’articula en bandes que deixen veure breus notes de colors vius, que poden tenir un valor simbòlic de vida revoltada Sobre una base d’una ferma estructura, el sentit de l’obra s’articula entorn de la…

La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…

La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…