Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
eludir
Evitar amb subterfugis o habilitat (una dificultat, una obligació, etc).
Pierre Charles de Villeneuve
Marí francès.
Participà en la campanya d’Egipte 1798 i en la defensa de Malta Al capdavant de l’esquadra francoespanyola, fou derrotat pels britànics a Finisterra i a Trafalgar 1805 Se suïcidà per tal d’eludir-ne les responsabilitats
defugi
Excusa que hom dóna per defugir o eludir una dificultat.
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
immanència
Filosofia
Qualitat del que és inherent a un éssers o a un conjunt d’éssers i no és el resultat d’una acció exterior a ells.
Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món
encobriment
Dret penal
Forma de participació en un delicte amb actes posteriors a la seva consumació que té per finalitat d’impedir el descobriment o la captura del criminal i ajudar-lo a aprofitar-se dels efectes del delicte.
Els parents pròxims són exempts de pena si doncs no participen dels resultats de l’acció criminal El nou codi penal del 1995 deixà de considerar l’encobriment com una participació postdelictiva i el convertí en un delicte autònom que cometen les persones quan, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice, actuen, amb posterioritat a la seva execució auxiliant els autors o còmplices, perquè en treuen profit, o ocultant, alterant el cos o efectes d’un delicte o ajudant els presumptes responsables d’un delicte a eludir la…
Miquel Serra i Pàmies

Miquel Serra
Història
Polític.
Estudià comerç i treballà a la FECSA S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, havent ingressat al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou nomenat conseller de proveïments juny del 1937 - febrer del 1939 de la Generalitat i, posteriorment, també d’obres públiques Enfrontat als agents de la Internacional Comunista perquè es resistí a les ordres de subordinar el PSUC al Partido Comunista de España , durant la retirada de Barcelona aconseguí eludir les ordres de Moscou d’arrasar Barcelona per deixar als franquistes una ciutat inservible Després de fugir a París, anà a…
Christine Nöstlinger
Filosofia
Literatura
Escriptora austríaca.
Formada com a dibuixant, es dedicà inicialment a illustrar contes infantils, i des de la segona meitat dels anys seixanta començà a escriure els propis textos Amb més de 150 títols, entre els quals hi ha Die feuerrote Friederike ‘Frederica la pèl-roja’, 1970, Wir pfeifen auf den Gurkenkönig ‘Ens rifem del rei dels cogombres’, 1972, Maikäfer flieg Mein Vater, das Kriegsende, Cohn und ich ‘Vola escarabat El meu pare, el final de la guerra, Cohn i jo’, 1973, premi de literatura juvenil alemanya 1974, Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse ‘Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de…
defraudació
Economia
Dret fiscal
Infracció comesa mitjançant engany o mala fe per tal d’eludir el pagament dels tributs.
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’…