Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
emblanquinat
Emblanquinada.
sepulcre emblanquinat
Cristianisme
Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.
Frase que l’evangeli posa en boca de Jesús per blasmar els escribes i fariseus
guano

Illot emblanquinat de guano
Inés Fernández (CC BY-NC-ND 2.0)
Agronomia
Substància que es troba en algunes costes freqüentades per ocells marins i foques i en algunes coves habitades per ratapinyades, formada principalment per llurs excrements i cadàvers, molt rica en fosfats i substàncies nitrogenades i per això emprada extensament com a fertilitzant.
El guano d’ocells marins cormorans, pelicans, mascarells, etc es troba, de manera destacada, a les costes del Perú i de Xile, i és millor com a fertilitzant que no el que prové de foques i ratapinyades
Sven Fagerberg
Literatura sueca
Escriptor suec.
Enginyer de professió, el 1950 publicà l’assaig Finnegan och det öde landet ‘Finnegan i la terra erma’, amb el qual inicià la seva activitat literària Influït per Joyce , Eliot i Jung , la seva obra palesa una preocupació per temes metafísics, encara que posteriorment se centrà en una crítica de la societat tecnològica Entre les seves obres cal esmentar Kostymbalen ‘Ball de disfresses’, 1961, Det vitmalade hjärtat ‘El cor emblanquinat’, 1966 i Kassandra 1976 L’any 1980 rebé el premi Dobloug, un dels més prestigiosos de la literatura escandinava
Pierrot
Teatre
Personatge de la comèdia italiana a França.
Derivat directament del Pedrolino de la Commedia dell’Arte, el seu nom i la seva indumentària foren divulgats i adquiriren celebritat gràcies a GGiaratoni a París el 1673 Després de la supressió del teatre italià de París, Pierrot, amb el mateix vestuari casaca blanca llarga amb botons blancs o negres, pantalons de vellut llargs, amb una gorra de vellut al cap i amb el rostre emblanquinat, passà a la pantomima francesa, on adquirí el caràcter trist d’enamorat patètic i infortunat Més modernament, i com a rèplica, fou creada Pierrette , la seva antítesi femenina, coqueta i vivaç…
rebufar
Embutllofar-se l’emblanquinat, la pintura, l’arrebossat, d’una paret o d’una altra superfície.
bufar-se
Fer bòfega, inflar-se esponjant-se un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc.
monestir de Sant Llorenç de Morunys

Claustre de l’antic monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat als vessants meridionals del massís del Montnegre, al límit amb el Vallès Oriental..
Situació i presentació Dins la comarca, limita amb els municipis d’Arenys de Munt W, Canet de Mar S i Sant Cebrià de Vallalta E El territori és molt muntanyós i apareix trencat per nombroses valls solcades per torrents torrent de l’Oradella, al límit amb Arenys de Munt, de Sant Iscle, de Can Palau i altres valls subsidiàries, alimentades per l’aigua de les abundants fonts que hi ha esparses pel terme Els punts més alts de la serra de Montnegre són, de ponent a llevant, el turó d’en Vives o Montnegre de Ponent 759 m, el Turó Gros 757 m, ambdós separats pel coll de Basses, i el Montnegre de…
casa
Construcció i obres públiques
Nom genèric de tot edifici destinat a servir d’habitació humana.
La varietat de les exigències climàtiques, geogràfiques, econòmiques, demogràfiques, sociològiques, etc, i la variació d’aquestes exigències al llarg del temps ha produït una gran quantitat de tipus de casa, des de les formes elementals, sovint temporals o provisionals, com és ara la cabana i la barraca , pròpies del medis rurals o suburbials, fins al palau , el castell , la villa , el casal , pròpies de les classes privilegiades Segons el medi en què es troba, hom distingeix la casa rural , que en la seva forma aïllada ha produït la màxima varietat de tipus, de la casa urbana , de tipus i…