Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
embocadura
Obertura o pas per on hom entra en un carrer, en un port, etc.
embocadura
embocadura d’un instrument aeròfon
© Fototeca.cat
Música
Peça dels instruments aeròfons que hom aplica o introdueix a la boca per tal de fer vibrar l’aire que conté l’instrument i obtenir-ne, així, un so musical.
En els instruments de metall presenta una forma cònica més o menys pronunciada segons la gravetat o agudesa del so Hom anomena també així l’orifici lateral de les flautes travesseres per on hom bufa
embocadura
Part de la mar, d’un llac, d’un riu, d’un canal, etc, on arriben les aigües d’un riu, d’un canal, etc.
embocador
Embocadura, entrada d’una badia, un port, canal o freu.
flauta
Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…
tub
Música
En l’orgue, cadascun dels tubs acústics de metall o de fusta de secció regular, posats en vibració per la columna d’aire que contenen.
Orgue de tubs de l’església de Santa María de la Asunción de Laredo Cantàbria manuel m v CC BY-SA 20 N’hi ha de llengüeta i d’embocadura Els tubs de llengüeta, on el so és produït per la vibració de la llengüeta, són sempre oberts a l’altre extrem Els d’embocadura, en què el so és produït pel xoc d’un filet d’aire contra un obstacle, poden ésser oberts flautes, flautats, gambes i flautes de pavelló o tancats bordons, mutacions, mixtures, etc
aeròfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit de tot instrument de música en què el so es produeix per la vibració d’una columna d’aire limitada (la continguda dins un tub) o en entrar en vibració tot l’aire que passa a través de l’instrument (harmònica, acordió, melòdica, harmònium, etc).
Els aeròfons del primer grup, els més nombrosos i que corresponen poc més poc menys als conceptuats segons la tradició orquestral com a instruments de vent, hom els classifica segons la manera que tenen de produir la vibració de l’aire, bé sigui per la posició i l’obertura dels llavis de l’instrumentista sobre l’embocadura trompetes , per l’acció d’un bisell que divideix el flux d’aire a l’entrada del tub flautes o mitjançant una llengüeta que vibra entre els llavis de l’instrumentista instruments de llengüeta Les trompetes poden ésser d’embocadura semiesfèrica…
corn
Heràldica
Figura que comprèn tres variants: el corn de caça
, que es caracteritza perquè porta cordó, el cornet
, que és un corn de caça petit i sense cordó, i la trompa de caça
, que és un gran corn de caça sense cordó i cargolat d’un volt sobre ell mateix.
L’embocadura dels corns és sempre a l’esquerra en cas contrari, hom l’anomena corn contornat
ocarina
ocarina
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, generalment de terra cuita en forma oval irregular, proveït d’un nombre variable de forats.
Produeix un so aflautat, que hom obté bufant per una embocadura en forma de broc Instrument popular, el seu origen és incert