Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
farina de lli
Farmàcia
Pólvores grolleres obtingudes de les llavors del lli.
Conté un 25% d’oli i una substància mucilaginosa És emprada en medicina, en la preparació d’emplastres resolutius en les cures per la calor humida
emplastre
Farmàcia
Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.
Hi ha dues menes d’emplastres, els resinosos , que hom obté per liquació al bany maria de resines i greixos, juntament amb bàlsams i altres drogues polvoritzades, i els metàllics , formats per sals de plom d’àcids grassos de cadena llarga Hom els estén tots dos en calent damunt un drap i els aplica damunt la pell
mirra
Farmàcia
Química
Goma resina aromàtica d’un gris fosc groguenc, de gust amargant i pungent.
Hom l’obté de diverses espècies del gènere Commiphora No produeix menys d’un 30% d’extracte soluble en alcohol És constituïda per un 2,5-8% d’olis volàtils i principis amargants, un 25-40% de resina mirrina i un 57-61% de gomes És emprada com a carminatiu i com a estimulant tòpic de la cavitat oral, i també en la confecció d’emplastres en medicina popular
lli
C T Johansson (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les linàcies, de 40 a 80cm d’alt, de fulles lanceolades, de flors blaves i de fruits capsulars, amb la qual hom obté la fibra tèxtil anomenada lli.
Les seves llavors, valorades pel contingut en mucílag 6% i oli 20-40%, són emprades en farmàcia com a producte emollient i antiflogístic obtingut per decocció i per l’oli que proporcionen, el qual és emprat per a la confecció d’emplastres i per a disminuir la colesterolèmia La farina ha estat emprada en medicina popular per a fer cataplasmes La importància econòmica del conreu del lli deriva no solament de la utilització de la fibra com a primera matèria tèxtil, sinó també de l’aprofitament de la llavor per a extreure’n l’oli de llinosa És conreat a la major part de les regions temperades Cal…
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la pupilla i…
tòpic
Farmàcia
Dit del remei o medicament que hom aplica exteriorment damunt la pell o regió afectada, com és el cas de les pomades, els ungüents, els emplastres, els pegats, etc.
resolutiu
Farmàcia
Dit del producte o el procediment destinat a resoldre un dany o una lesió, especialment dit dels emplastres i cataplasmes que hom aplica en calent sobre la pell per tal de resoldre un procés infecciós subcutani, com ara un abscés, un furóncol, etc.
pegat
Farmàcia
Emplastre adhesiu estès generalment sobre una tela de cotó, de forma determinada segons la part del cos on hom l’ha d’aplicar, i que deixa tot al voltant un espai d’1 o 2 cm sense cobrir. Els emplastres més emprats per a la preparació de pegats són els revulsius —cantàrides, euforbi—, constituïts per una mescla de resines i greixos als quals hom afegeix el revulsiu. Són preparats per fusió i aplicats sobre la pell en calent. El pegat adhesiu simple, en forma de tires, és l’esparadrap..