Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Warmia
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió històrica, una de les de l’antiga província alemanya de la Prússia Oriental.
Fou conquerida per l’orde Teutònic, que el 1243 hi creà un bisbat, els titulars del qual residiren habitualment a Lidzbark Warmiński Arran de la pau de Toruń 1466, la major part de Warmia es reincorporà al regne polonès fins el 1771, que el primer repartiment de Polònia l’atribuí a Prússia Els tractats de Versalles 1919 establiren que la sort de Warmia i Mazúria, disputades per Polònia i Alemanya, fos decidida per un plebiscit ambdues regions, força germanitzades, es decantaren cap a Alemanya juliol del 1920 L’any 1945 el centre i el sud de Warmia passaren a …
Ferrocarril Secundari de Guardiola a Castellar de N’Hug
Societat fundada per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924.
Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans
non plus ultra
Heràldica
Història
Expressió que significa ‘no més enllà’ que, segons la tradició, figurava inscrita en les llegendàries columnes d’Hèracles.
Figurà —modificada— com a divisa de Carles V de Castella escrita en una banda que enllaçava dues columnes
el Clot del Moro
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Antiga colònia industrial nascuda al voltant de la fàbrica de ciment Asland, al municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), uns 2 km al nord de la Pobla de Lillet.
La fàbrica, establerta el 1904, fou una de les primeres dels Països Catalans el 1912 hom construí el ferrocarril que, a través de la Pobla, enllaçava a Guardiola amb els Ferrocarrils Catalans Aquesta fàbrica ocupava uns 200 treballadors i produïa unes 80 000 t de ciment anuals resta tancada des del 1975
Marinos de Tir
Geografia
Geògraf grec.
És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà).
Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
vall de Perputxent
Subcomarca històrica del Comtat, d’uns 50 km2, que constituí una comanda de l’orde militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent.
És ubicada entre la serra de Benicadell 1 027 m alt i l’alt de la Creu 820 m alt al N, les muntanyes de Planes serres del Cantalar i de l’Albureca, 765 m alt al S, i la serra de la Safor 1 011 m a l’E, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d’Alcoi, que s’ha obert pas pels congosts de l’Orxa i de Vilallonga Aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner tren dels anglesos que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi 1890 La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés 1958 La vall de…
la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
monestir de Vilabertran
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia canonical augustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble de Vilabertran (Alt Empordà), al peu de l’antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres.
Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…
guerra dels Malcontents
Història
Alçament armat promogut el 1827 a Catalunya pels ultrareialistes, que consideraven massa suau la política repressiva de Ferran VII contra els liberals.
Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…