Resultats de la cerca

Esmentada ja el 1089, fou sufragània de Sant Vicenç i de Sant Miquel Ensorrada, el rector de Sant Miquel, Ramon Vancell, la restaurà el 1903

Visqué exiliat a França entre el 1939 i el 1943 Autor popular, escriví també teatre per a infants D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Berlín, plaça Alter número 2 1954, Guspireig d’estrelles 1956, El millor dependent del món 1957, La casa ensorrada 1959, premi La Faràndula, de Sabadell, Benvingut, mossèn Vidal 1965 i Els rebels tràgics 1980, entre d’altres

És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou…

Davant la convocatòria d’eleccions feta pel govern d’EDato, el republicanisme català es trobava en un moment de crisi greu la UFNR, molt afeblida per les severes desfetes de l’any anterior, i dividida entre un sector estrictament liberal representat per P Coromines, i l’ala esquerra, obrerista i socialitzant, presidida per F Layret, no aconseguia d’atreure la massa proletària els radicals, també en franca davallada, anaven perdent llur base obrera i es veien empesos cap a la dreta Per això ambdós partits, sentint-se febles, cercaren l’ajuda mútua davant el poder creixent de la Lliga La…

El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…

Doctor en dret, exercí d’advocat a Barcelona Afiliat al moviment catalanista, en formar-se el Centre Nacional Català , presidit per Narcís Verdaguer i Callís, n'ocupà la vicepresidència 1899 En fusionar-se aquest Centre amb la Unió Regionalista 1901 per formar la Lliga Regionalista , fou un dels dirigents del nou partit, on representà la tendència republicana i d’esquerra enfront de la conservadora i oportunista de Prat de la Riba i Cambó La seva actuació el convertí en una de les figures més conegudes del catalanisme als ambients populars d’aquell temps Fou el principal…

Situació i presentació Es troba a la part central de la comarca, limitant amb la Morera de Montsant N, Poboleda E, Porrera SE, Gratallops SW i la Vilella Alta W, a migdia del Priorat històric, a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme en diagonal de NE a SW i forma pronunciats meandres a migdia, abans d’entrar al terme de Gratallops Rep per l’esquerra els barrancs del Coll de Poboleda i de la Vall del Metge i per la dreta els de les Comes, de la Vall dels Amigers, de Pardalasses o Pas de l’Ase i de la Vall de Vinyes El territori és molt trencat hi arriben els darrers contraforts de…

Les restes Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes Sembla que la part més an­tiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’…

Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…