Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ubiqüitinació
Biologia
Modificació post-traduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna àcida anomenada ubiqüitina.
És utilitzada en les cèllules eucariotes per a marcar les proteïnes que han de ser destruïdes en els proteasomes, i contribueix a la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina
sumoilació
Bioquímica
Modificació postraduccional d’una proteïna per la unió covalent d’una petita proteïna anomenada SUMO.
Està implicada en diversos processos cellulars, com el transport entre el nucli i el citosol, la regulació transcripcional mitjançant mecanismes epigenètics que afecten les histones de la cromatina, l’apoptosi, l’estabilitat proteica, la resposta a estrès i la progressió del cicle cellular
Manel Esteller i Badosa
Manel Esteller i Badosa
© Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge
Biologia
Metge.
Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al Programa d’…
epigenoma
Biologia
Descripció dels canvis químics epigenètics de l’ADN i de les proteïnes histones de la cromatina en el genoma d’un organisme.
herència
En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)
© fototeca.cat
Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…