Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
Samalús
Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús
, afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
Santa Eulàlia de Sarrià
Capella
Antiga capella erigida vers el 1463 a Sarrià (Barcelona).
Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…
Santa Margarida de Cabagès
Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència s XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975
el Bosc de Mussarra
Masia
Edifici del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII
Mare de Déu del Consol
Capella a la Mare de Déu del Consol, Monistrol de Calders
© C.I.C -Moià
Capella
Capella del municipi de Monistrol de Calders (Moianès), al costat del mas de Coma, la.
Fou erigida el 1759
Sant Gabriel
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), al S de la ciutat, vora la mar.
La parròquia fou erigida el 1947
Rebolledo
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), al nord del terme, a l’oest de la serra de Fontcalent.
Hi ha estat erigida la parròquia del Carme
les Encebres
Poble
Poble del municipi del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), al vessant septentrional de la serra del Coto, a l’W del terme.
L’església fou erigida en parròquia el 1952
Verdegàs
Parròquia del municipi d’Alacant (Alacantí), al N del terme, entre els d’Agost i de Sant Vicent del Raspeig.
La parròquia la Trinitat fou erigida el 1952
Vallverda
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), al SE de la ciutat, que conté les caseries de Vallverda Alta i, en part al terme de Santa Pola, de Vallverda Baixa
.
El 1914 fou erigida la parròquia Santa Anna