Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ceratiomixals
Protistologia
Petit ordre de mixomicets, de cicle semblant al de les mixogastrals, però d’esporocarps sense peridi, productors d’espores exògenes que prenen l’aspecte de minúscules agulles de cap.
Ceratiomyxa , d’esporocarps blancs digitals, viu sobre la fusta morta de coníferes
plectènquima
Botànica
Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
És present en certes rodofícies i en els esporocarps dels fongs superiors
agaricals
Micologia
Ordre de fongs basidiomicets proveïts d’homobasidis i d’himeni situat sobre làmines implantades a la cara inferior d’un capell generalment portat per un peu.
Els esporocarps neixen embolcallats amb un vel general membranós que després s’esmicola o desapareix Comprèn bolets carnosos, gairebé tots sapròfits, i molts d’ells micorrícics d’espècies forestals, entre els quals hom compta la majoria de les espècies comestibles i tòxiques
salviniàcies
Botànica
Família d’hidropteridals constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants.
Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia
acrasials
Protistologia
Ordre de mixomicets que no presenten mixoflagel·lats, ni peridi als esporocarps.
Formen pseudoplasmodis
carpòfor
Micologia
La seta de les molses i el pedicle o cama dels esporocarps dels bolets.
marsileals
Botànica
Grup de falgueres hidropteridals, herbàcies, aquàtiques, de frondes filiformes o quadrifoliolades i d’esporocarps pedunculats, de distribució cosmopolita.
nidulariàcies
Botànica
Família de gasteromicetals amb esporocarps formats per un peridi en forma de copa i per una gleva continguda en cossos arrodonits anomenats peridíols.
Comprèn espècies lignícoles i terrícoles, entre les quals és corrent a Catalunya el niuet Cyathus striatus
estroma
Botànica
Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual es formen espores o esporocarps.
capil·lici
Protistologia
Conjunt de filaments que, en diversos grups de mixomicets, es troben en els esporocarps, barrejats amb les espores, reunint la columel·la al peridi.
Sovint presenta reforços en espiral o en anells incomplets i, en assecar-se, es recargolen i poden arribar a esquinçar amb força el peridi, i ajudar així a la dispersió de les espores