Resultats de la cerca

És usada sobretot pels excursionistes i esquiadors

Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll…

N'hi ha dues modalitats l’eslàlom especial i l’eslàlom gegant El primer és un descens curt, sobre un pendent molt accentuat, amb un recorregut imposat per una sèrie de portes assenyalades amb unes banderetes de diferents colors, que estan disposades formant figures diverses Les curses són fetes en dues mànegues de traçat diferent L’eslàlom gegant és un descens molt ràpid, marcat sobre un terreny variat amb desnivells sobtats, canvis de ritme i superfície accidentada També es disputa en dues mànegues i la suma del temps obtingut en cadascuna estableix el guanyador Les portes estan assenyalades…

Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…

Inclou les telecabines, els telesquís i les teleselles

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Els antecedents d’aquest esport van lligats al naixement i a l’evolució dels esquís com a mitjà de transport És acceptada pràcticament per tothom llur procedència dels països nòrdics, i molt especialment de Lapònia Amb tot, no és improbable l’ús dels esquís per part dels lapons a l’Àsia central, abans de llur migració a les regions nòrdiques És difícil de precisar la forma inicial i la longitud dels primers esquís, la disposició de la curvatura i si aquesta era per un sol dels seus extrems o bé si això era el resultat d’una llarga sèrie de modificacions És molt possible que hom partís d’un…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Urtx i el de Puigcerdà, sobre el pla de les Forques i el coll de Mercer Des del coll de Mercer al coll de la Creu de Maians 1190 m, la dita creu, que no es conserva, ha estat substituïda per una de moderna del Club Muntanyenc Barcelonès en memòria de l’esquiador Jordi Prats, que hi morí el 1956, per la serra de Saltèguet, el municipi d’Alp confronta amb Palau de Cerdanya al NE Alta Cerdanya per mitjà de la línia que també és fronterera amb França Des del coll de la Creu de Maians, extrem E del municipi d’Alp, el terme segueix, cap al SE, la carena…

Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…