Resultats de la cerca

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Amb un esperit de renovació no definit per cap corrent estètic concret, feu exposicions a Figueres 1950 i a Girona 1952

L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia

Des de l’any 1977 viu a Wuppertal Alemanya La seva obra se centra en treballs escultòrics i installacions realitzades amb volums Treballa amb materials diversos com ceràmica, fusta, vidre, poliestirè, objectes prefabricats, bronze o pedra, i incorpora objectes i imatges de la vida quotidiana i objectes de rebuig creats pel mateix cicle de consumisme Durant la dècada dels vuitanta fou inclòs amb altres escultors britànics en l’anomenada “New British Sculpture” Al final dels anys vuitanta amplià el seu repertori i les referències a la ciència Al principi dels noranta féu “paisatges…

Partidari acèrrim de la germanització, promogué, amb Die Vorherrschaft Berlins ‘La supremacia de Berlín’, 1900, el moviment de la Heimatkunst, o corrent estètic afavoridor dels temes folkloricocamperols, en contra dels urbans Obra seva és també Gottfried von Strassburg 1897

De jove representà un cert immoralisme estètic, però després passà a una actitud religiosa Entre les seves obres cal ressenyar Huset med de gamla frökarna ‘La casa de les velles damiselles’, 1918 i Silfverstååhl en cinc volums, 1910-13

Creà una narrativa de gran sensibilitat psicològica, influïda per la literatura francesa Sobresurt la novella Midás király , 1892 ‘El Rei Midas’ Com a crític teatral es mantingué en el camp purament estètic i defensà el “bon gust” Entre els anys 1917 i 1922 dirigí el Teatre Nacional Hongarès

Seguidor del corrent fenomenològic francès, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l’estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l’objecte estètic i l’espectador Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l’expérience esthétique , 1967 Pour l’homme essai , 1968 Art et Politique , 1974

Exposà la teoria de la visualitat pura, on afirma que l’art és percepció objectiva en això s’oposa a l’idealisme de Kant, per qui fou influït, amb un realisme estètic que dóna valor d’art veritable a l’arquitectura grega i romana com a expressió artística d’una funcionalitat concreta