Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
múscul

Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
canó bomber
Militar
Canó curt de gran calibre que llançava granades, usat en els vaixells des de la fi del s XVIII substituint els morters, car era més precís i podia batre el buc dels vaixells enemics amb el seu tir rasant.
Desaparegueren amb la introducció dels canons estriats
extensor
Indústria tèxtil
Dispositiu emprat en moltes màquines d’aprest i acabat per a desarrugar la roba quan entra a la màquina.
Consta d’un o més cilindres estriats de manera que tendeixen a estirar la roba que passa per la superfície i la desarruguen
tàlem
Anatomia animal
Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigèmins, darrere i dins el cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
La substància grisa es disposa en tres nuclis, intern, extern i superior, que es connecten amb les fibres nervioses dels peduncles cerebrals, amb la cinta òptica, amb els cossos estriats i amb l’escorça cerebral
alatxa
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids semblant a la sardina, de 20 a 30 cm de llarg, amb una franja daurada longitudinal a cada costat del cos.
Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana aproximadament La…
desagregar
Alimentació
Separar la semolina del segó, en una instal·lació de molta de cereals, mitjançant cilindres finament estriats.
planejadora
Tecnologia
Màquina eina que permet d’obtenir una o més superfícies planes i llises en una peça de fusta, metàl·lica, etc, amb arrencament de doladura (encenalls, ferritja, etc).
Les planejadores per a fusta solen consistir en una taula metàllica partida en dos trossos, transversalment a la direcció de treball de la màquina, entre els quals gira a gran velocitat un corró portaeines, proveït de dues o més eines de tall disposades a la seva superfície de revolució de banda a banda de l’aresta, en el sentit contrari al d’avanç de la peça, el qual pot ésser manual empenyent-la amb una fusta, etc o automàtic essent arrossegada per uns rodets estriats Les altures dels dos trossos de taula són diferents, i l’anterior al corró és regulable per tal que les eines…
convertidor
Alimentació
Molí de cilindres polits (no estriats), que actua a les últimes fases de compressió en l’elaboració de farines de blat.
Té per missió de convertir en farina tota la gamma de sèmoles grosses i mitjanes purificades pels segons i les semolines de trituratge procedents dels classificadors
ecartament
Indústria tèxtil
Distància, d’eix a eix, a què hom disposa els corrons estriats dels trens d’estiratge de les màquines de filar.
L’ecartament ha d’ésser proporcional a la llargària de les fibres que hom treballa per tal que pugui ésser estirada, sense malmetre-la, la metxa que hom fila