Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
buprèstids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters de dimensions mitjanes, amb el tegument dur, de colors vius i metàl·lics.
Són fitòfags i xilòfags les larves excaven galeries a la fusta dels arbres Són cosmopolites
bostríquids
Zoologia
Família de coleòpters polífags integrada per individus de dimensions mitjanes, amb el cos cilíndric i recobert de forts teguments de coloració fosca i amb mandíbules molt potents.
Són molt perjudicials per als boscs les larves excaven galeries als troncs i a les branques, especialment de les coníferes i dels arbres fruiters
elm
elm (Cassis saburon)
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels doliòlids, d’uns 6 cm de llargada, amb la closca de forma piramidal i globulosa, semblant a l’elm dels guerrers.
Habiten a la Mediterrània, en els fons arenosos propers a la costa, on excaven galeries cercant els molluscs bivalves, dels quals es nodreixen És comú i comestible
gànguil
Construcció i obres públiques
Artefacte o mitjà auxiliar que consisteix en una embarcació que té una bodega a la part central i s’utilitza per al transport del material dragat dins els trens de dragatge habituals en obres marítimes.
Les dragues amb menys mobilitat, com ara dragues de pala, talladores allunyades de la costa, dragues de rosari, etc, excaven el material que posteriorment aboquen al gànguil Existeixen gànguils que, a més del transport, també s’encarreguen de l’abocament del material
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
arenícola
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets, sedentaris, amb el cos dividit en tres regions, la intermèdia de les quals presenta plomalls de brànquies.
Excaven galeries en forma de U a la sorra del litoral Ingereixen fang contínuament, del qual retenen les partícules orgàniques que constitueixen llur aliment L’espècie A marina és molt comuna a la Cantàbrica i a la mar del Nord L’espècie A piscatorum és emprada pels pescadors de canya com a esquer
suricata
Suricata
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels vivèrrids, de costums terrestres i excavadors, que habita en colònies de fins a una quarantena d’individus a les sabanes seques de l’Àfrica meridional.
Té una cua llarga i forta, que utilitza per a mantenir-se dret Viu entre dotze i catorze anys, i és principalment insectívor, malgrat que també menja petits vertebrats, ous i plantes Excaven en grup, amb un sentinella que vigila la possible arribada de depredadors Els seus crits tenen un significat específic, relatiu al tipus de depredador i a la seva distància
draga de pala
Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves
esfex
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels esfècids, d’uns 2-5 cm de llargada, amb l’abdomen unit al tòrax per un peduncle molt llarg i prim, les mandíbules grosses i fortes, les ales llargues i esveltes, i la coloració del cos negra, groga i vermella.
S'alimenten d’ortòpters, aràcnids, erugues de lepidòpters i himenòpters, i artròpodes en general, que anestesien amb un líquid que surt d’un agulló situat a l’extrem de l’abdomen Arrosseguen les víctimes fins a un terreny apropiat, on excaven una galeria d’uns 15 cm de profunditat En aquesta galeria és introduïda la presa, i la femella hi pon els ous perquè les larves, quan neixin, ja tinguin aliment Les espècies Sflavipennis , Smamillossus i Salbisectus són comunes als Països Catalans
bàndicut
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels marsupials de la família dels peramèlids.
Fan mig metre, com a màxim, tenen el musell allargat i punxegut i els peus posteriors estrets i llargs, amb els dits segon i tercer soldats en part i el quart armat amb una ungla grossa Tenen costums nocturns i s’alimenten d’insectes i de vegetals Són propis de Tasmània i d’Austràlia Els del gènere més representatiu, Perameles, són de tons bruns i tenen la part posterior del llom ratllada de fosc Els del gènere Thalacomys tenen aspecte de conill, amb les orelles i la cua molt llargues són cavadors i excaven galeries