Resultats de la cerca

Graduat per la Universitat de Chicago i doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou professor d’aquestes i d’altres universitats És autor de  Principles of Paleontology  1978 i Extinction Bad Genes or Bad Luck  1992 Els anys setanta fou pioner en la utilització dels ordinadors i les bases de dades en l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies Amb el seu deixeble John Sepkoski enuncià la seva famosa hipòtesi de Nèmesi, o de les extincions periòdiques a la biosfera Segons Raup i Sepkoski, al llarg de la història de la vida les extincions massives s’…

Professor a la Universitat de Chicago des del 1978 Es formà amb David Raup en la utilització de bases de dades per a l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies al llarg de la història de la vida i és autor amb ell de la teoria de les extincions massives periòdiques a la biosfera Sepkoski també contribuí a l’establiment dels patrons bàsics de diversitat de les faunes marines al llarg del Fanerozoic, dividint-les en tres parts faunes cambrianes, faunes paleozoiques i faunes modernes

Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin Darrerament, s’ha…

Amb la mort dels darrers exemplars de l’espècie desapareix també l’espècie com a tal i el seu patrimoni genètic L’extinció ha estat un procés normal dins l’evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d’unes espècies per unes altres l’anomenada extinció de fons nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s’han produït grans episodis sobtats d’extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves Hi ha hagut cinc grans episodis d’extinció massiva,…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…

La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…