Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
anèmia dels garrins
Veterinària
Disminució de l’hemoglobina en els garrins causada per la manca de ferro i sals cúpriques en la llet que mamen.
Els garrins afectats esdevenen pàllids, desganats i maldestres panteixen, deixen de créixer i emmalalteixen fàcilment d’infeccions intestinals És combatuda administrant-los sals fèrriques i cúpriques
quimiosíntesi
Biologia
Síntesi de substàncies orgàniques a partir d’una font d’energia de tipus químic.
El terme és aplicat principalment a la síntesi dels organismes autotròfics no dotats de clorofilla anomenats quimiòtrofs , els quals sintetitzen les substàncies orgàniques que incorporen a llur protoplasma partint de composts minerals reduïbles, com l’aigua, l’anhídrid carbònic, sals amoniacals, etc, i aprofitant l’energia despresa en processos d’oxidació de composts inorgànics, com és ara el pas de l’àcid nitrós a nítric per part dels bacteris nitrificants, del sulfur d’hidrogen a sofre com fan els sulfobacteris, de sals ferroses a fèrriques com els ferrobacteris, d’hidrogen…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
leptòtrix
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, de la família de les clamidobacteriàcies, que són quimiosintètics i oxiden les sals ferroses a sals fèrriques.
Habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric Es reprodueixen per conidis