Resultats de la cerca

Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells petits i mitjans, ratolins, esquirols i,…

El falcó era sovint objecte de presents entre els reis catalans Alguns falcons rebien un nom propi Eren comprats a l’Europa central i del nord, a Xipre, a Tunis o a Turquia Eren famosos els de Romania i Flandes Un dels més apreciats era el falcó pelegrí, de difícil adquisició i costosíssim de mantenir falconeria Hom pintava sovint els alts personatges amb un falcó a les mans

Descripció Els falconiformes tenen els ulls situats en posició lateral i els dits acabats en una ungla forta, corbada i esmolada Són carnívors, solitaris i de costums nocturns Milà negre © Xevi Varela Nien en roques, en arbres o en el sòl, i tenen una posta reduïda, de la qual neixen cries nidícoles Inclou espècies repartides per tot el món, llevat de la zona antàrtica, agrupades en quatre famílies catàrtids , sagitàrids , falcònids i vultúrids Famílies i representants més importants de l’ordre dels falconiformes Família dels catàrtids Cathartes aura aura Cathartes burrovianus aura de cap…

El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…

Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7 km 2 L’antic…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…