Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Ramon Farré
Escultura
Escultor i ebenista.
Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art L’any 1933 exposà al Casino Independent Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965 L’any 1968 feu una nova exposició a Moscou
Maria Barbal i Farré

Maria Barbal i Farré
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1964 passà a viure a Barcelona per a cursar el batxillerat L’experiència de l’adaptació a la gran ciutat és un dels elements centrals de la seva obra Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1971, es dedicà professionalment a la docència al segon ensenyament Es donà a conèixer amb la novella Pedra de tartera 1985, premis Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985, història d’un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ambientà la seva obra fins a la dècada de 1990 En una elegia d’un món perdut, la seva prosa sòbria i continguda descriu la…
,
Rafael Atché i Farré
Estàtua de Cristòfor Colom, obra de Rafael Atché i Farré
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de l’Escola de Llotja i dels Vallmitjana, a Barcelona Típic representant de l’escultura anecdòtica vuitcentista aplicada a l’arquitectura treballà a la cascada del parc de la Ciutadella, a l’hospital clínic, al palau de justícia, a la façana de la catedral, de Barcelona La seva obra més famosa és l’estàtua de Cristòfor Colom 1883 del monument del portal de la Pau de Barcelona Treballà també per a Madrid i Amèrica del Sud
Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward Bond, dirigida…
,
Josep Farré i Costa
Folklore
Músic tradicional conegut amb el sobrenom de Ferrer de Tuixén.
Violinista autodidàctic i ferrer d’ofici Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills Josep Maria acordionista i Joan percussionista i interpretava els Llanceros de Tuixén i altres tonades tradicionals de la serra de Cadí Alt Urgell i Berguedà i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular vals, polca, masurca, pasdoble, xotis, etc L’any 1962 es traslladà a la Seu d’Urgell i el 1972 a Barcelona Enregistrà cançons i balls en els discs de l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu
Frederic Riu i Farré
Filosofia
Filòsof.
Mestre d’escola 1945, s’exilià el 1946 a Veneçuela, on mentre treballava de mestre, estudià filosofia a la Universitat Central de Veneçuela UCV Doctorat a la Universitat de Friburg Alemanya i catedràtic de l’Escola de Filosofia de la UCV 1956-79 Publicà Historia y totalidad 1968, Ensayos sobre Sartre 1968, Tres fundamentaciones del marxismo 1976, Historia y vida en Ortega y Gasset 1984 En morir, la UCV creà una càtedra sota el seu nom i, a Caracas, s’hi constituí una fundació
Joan Potau i Farré
Economia
Dret
Magistrat i comerciant.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la Creu de Sant…
Lourdes Beneria i Farré
Economia
Economista.
Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre la dona al…