Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
ferrador | ferradora
Oficis manuals
Persona que té per ofici de ferrar cavalls, muls, etc.
A València, ferrers, ferradors i manescals integraven, des del s XIII, una confraria o gremi únic A Barcelona, formaven un dels braços del gremi de ferrers
manescal
Història
Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic manescal es transformés…
raspador
Oficis manuals
Mena de tamboret de fusta damunt el qual el ferrador posa la pota d’un animal quan la hi ha de raspar.