Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
aptèria
Anatomia animal
Entomologia
Manca d’ales, especialment en els insectes.
L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots
perciformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, que tenen les aletes dorsals dotades d’un cert nombre de radis espinosos situats en posició anterior, les aletes pectorals són situades força amunt, i les ventrals, si existeixen, són en posició toràcica.
Són fisoclists És l’ordre de peixos més ampli i més evolucionat filogenèticament Comprèn 125 famílies, 40 de les quals són representades a la Mediterrània
estomocordats
Zoologia
Embrancament de metazous deuteròstoms caracteritzats per les obertures branquials, al principi del tub digestiu, i per un esbós de corda dorsal; tenen la cavitat celòmica dividida en tres segments.
D’una banda, hom els considera relacionats filogenèticament amb els equinoderms, i de l’altra, amb els cordats Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits
tritó del Montseny
Herpetologia
Amfibi urodel descrit com a espècie nova per a la ciència el 2005, de la família dels tritònids.
Hom creu que fa aproximadament 1,5 milions d’anys se separà filogenèticament del tritó pirinenc, del qual es distingeix genèticament i morfològicament Té una distribució restringida a alguns torrents de muntanya del Montseny, i és l’única espècie de vertebrat vivent endèmica de Catalunya
pierolapitec
Paleontologia
Gènere d’homínids descobert al Miocè mitjà (12,5-13 milions d’anys) del Barranc de Can Vila (els Hostalets de Pierola, Anoia).
Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
teleostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos totalment ossificats, de cua homocerca, encara que un examen detallat de la seva estructura interna evidencia que aquesta simetria és secundària i deriva d’una estructura heterocerca primitiva, amb escates constituïdes per petites làmines òssies, generalment primes i flexibles.
Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe
megafil·le
Botànica
Fulla originada filogenèticament per un conjunt complex de telomes.
filocodi
Biologia
Proposta formal alternativa al sistema tradicional de classificació taxonòmica linneà, que té la intenció de reemplaçar aquest últim per un sistema basat en principis cladístics.
En el filocodi s’eliminen els rangs, i els tàxons es defineixen filogenèticament mitjançant tres possibilitats La definició basada en nodes d’un cladograma considera un tàxon com el clade que evoluciona a partir de l’avantpassat comú de dues espècies determinades En una segona definició, basada en una branca de l’arbre filogenètic, un tàxon és un clade que consisteix en una espècie determinada i tots els organismes que comparteixen un avantpassat comú amb aquesta i no amb altres espècies La tercera definició, basada en apomorfies, considera un tàxon com el clade que evoluciona a…
halibut negre

Halibut negre
rouj (CC BY-NC)
Ictiologia
Espècie de peix pla amb els dos ulls al costat dret del cos.
És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme…