Resultats de la cerca

És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s…

La capital és Forlì

Deixeble de Piero della Francesca i influït per AMantegna, desenvolupà el sentit de la perspectiva en els espais arquitectònics que serveixen de fons a les seves obres Inauguració de la Biblioteca Vaticana per part de SixtIV ~1475 Pinacoteca Vaticana Treballà a Forlì, a Loreto capella del Tresor i a Urbino, on el seu estil s’enriquí amb aportacions de DBramante i PBerruguete, dels quals aprengué la tècnica del retrat i el concepte monumental de la figura humana A Roma decorà al fresc l’absis de l’església dels Sants Apòstols

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Postpirandellià, el seu món dramàtic es basa en la moral i la fe catòlica, bé que Il seduttore 1951 provocà la reacció del catolicisme oficial Inquisizione 1950, Processo a Gesù 1955, Figli d’arte 1960, L’avvenimento 1968, etc Ha estat director de la “Fiera Letteraria” i director i guionista cinematogràfic

Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen 1946, i el…

Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de…

Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890

Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns