Resultats de la cerca

La relació entre la temperatura i la velocitat del vent o la humitat dona, respectivament, la temperatura de sensació de fredor o de xafogor

Hom pot passar per transició contínua d’una qualitat a una altra, per més que siguin oposades com de la fredor a l’escalfor, de la dolçor a la salabror

Professor de l’École des Beaux Arts de París des del 1795, on formà nombrosos alumnes Rival de JLDavid, al qual recriminava la seva fredor, fou autor de temes històrics i mitològics Educació d’Aquilles 1783 i Les tres Gràcies 1799, ambdós al Musée du Louvre, París

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

El mot, calcat de l’anglès vamp abreujament de vampire , és aplicat particularment a les dones d’aquesta mena en el cinema en aquest cas hom usa indistintament el mot vamp La primera actriu que n'encarnà el tipus cinematogràfic fou Theda Bara La més famosa ha estat Greta Garbo, que transformà la crueltat en fredor i apassionament Val a dir que hi havia hagut un precedent en la dona vampiressa dels drames danesos Asta Nielsen

Participà en nombroses accions militars durant la guerra del Francès tinent coronel el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà contra els insurrectes com a comandant general de Múrcia i, ja brigadier, com a cap de l’estat major de l’exèrcit de Catalunya mariscal de camp el 1840 Amb la regència d’Espartero fou nomenat ministre de la guerra 1840 i capità general de València 1841, càrrec que abandonà a causa de la fredor amb què Espartero fou rebut a València després del bombardeig de Barcelona Fou capità general de Burgos i senador del regne

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una historia 1967,…