Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
viola de roda
Música
Instrument musical de corda fregada que substitueix l’arquet per una roda.
Les primeres referències es remunten al s XIX La seva recuperació a Catalunya data dels primers anys de la dècada dels vuitanta, amb el ressorgiment de la música tradicional catalana
sofregall
Senyal que deixa a la pell, en una paret, un moble, etc, una fregada, una premuda, etc.
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
batedor
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
diapasó
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
Pot tenir o no compartiments o trasts És anomenat també batedor
barra d’harmonia
Música
Llarga tija adherida a la cara interior de la tapa dels cordòfons de corda fregada paral·lela a les cordes, que fa de reforç per a sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet i per a comunicar-ne les vibracions.
Mentre l'ànima exerceix una funció semblant sota el peu dret del pontet, la barra d’harmonia és situada sota el peu esquerre al costat de la corda més greu
safareig
Safareig públic de Sant Mateu del Maestrat
© CIC-Moià
Construcció i obres públiques
Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a regar o per a rentar-hi la roba, la qual pot ésser fregada, picada, etc, damunt una llosa, de la qual és proveït.