Resultats de la cerca

Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida

Les espècies més conegudes són Spermestes fasciatus , de la família dels ploceids, que habita a les estepes d’Àfrica, Loxia ludovicana , de la família dels fringíllids, que habita al continent americà, i Cocothraustres rosea , de la família dels fringíllids, que habita a Cuba

Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional

Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental

D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans

Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant

La femella és més brunenca Habita al nord d’Asisa i al nord-oest d’Europa A l’hivern ocasionalment, arriba divagant a la Mediterrània

És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus

El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans