Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
àrea fronterera
Economia
Regió o zona subregional d’un estat que, pel fet d’ésser delimitada per la frontera i tenir una posició perifèrica en el mercat estatal, presenta problemes de desenvolupament econòmic.
Excepcionalment hi ha hagut fronteres de mediació, que han afavorit el creixement La Comunitat Europea distingeix entre àrees frontereres internes, és a dir entre els estats membres, els efectes de les quals desapareixeran amb el mercat interior, i altres d’externes El programa INTERREG 1990 es proposa de desenvolupar totes les àrees frontereres i configurar grans regions econòmiques transfrontereres, amb cooperació entre els estats interessats
tropes alpines
Militar
Conjunt d’unitats d’infanteria, artilleria, etc, especialitzades en el combat a les muntanyes.
Els estats lligats estratègicament als Alps foren els primers a crear aquestes unitats especials per tal de defensar llurs zones frontereres
Songhua
Riu
Riu principal de la plana de Manxúria, afluent de l’Amur (1 800 km).
Neix a les muntanyes frontereres de Corea, flueix en direcció NW fins a Jilin, on hi ha un gran pantà, i després es dirigeix cap al centre de la plana, on rep el Nujiang
miao
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de llengües dialectals parlades pels miaos.
Frontereres amb el tibetobirmà, del qual tenen gran part de llur vocabulari, les llengües miaos posseeixen mots d’origen xinès, de factura, però, recent Hom discuteix encara si cal considerar aquestes llengües com a pertanyents al grup sinotibetà o a l’austronèsic
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
tasca
Història
Imposició senyorial.
Fou imposada a Catalunya ja al començament del segle X —segurament existia ja abans— i esdevingué ben abans de l’any 1000 la forma d’imposició territorial més estesa a les zones frontereres Fins al segle XV equivalgué a una onzena part de la collita i era, per tant, menys feixuga que les similars a altres regnes europeus de l’època
Alonso de Sotomayor
Història
Militar
Militar i administrador castellà.
Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats
Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals
Atles lingüístic de les comarques septentrionals de llengua catalana i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, feu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qüestionari és dels més breus L’obra presenta uns mapes…
Eduard Brossa i Trullàs

Eduard Brossa i Trullàs
© Ajuntament de Sabadell (sd-desconegut)
Cartografia
Cartògraf.
Collaborà 1889 amb Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona És autor, amb el seu fill Joan Brossa, de treballs cartogràfics, com Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona 1888-1913, Regió del Montseny , etc, i d’un mapa de Catalunya i de les zones frontereres 1892 L’any 1959 la Societat Catalana de Geografia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, instaurà el premi Eduard Brossa per al millor recull de toponímia municipal catalana
José Vicente Concha Ferreira
Història
Política
Polític colombià.
Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina