Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
fumador | fumadora
Persona que té el costum de fumar.
fumador
Apicultura
Aparell de tiratge calent format per un recipient metàl·lic, on hom fa cremar un combustible fumigen, dotat d’una tapadora amb un broc cònic per a dirigir el fum i connectat a una manxa per a mantenir el combustible encès i projectar el fum pel broc.
Aquest aparell és indispensable per a poder amansir les abelles i manipular-les amb comoditat El 1870 Moses Quinby creà el fumador de tiratge calent, el qual fou millorat per Bingham i perfeccionat més recentment per Root
fumador
Lloc en què hom fa l’operació de fumar alguna cosa.
fumador
Local, peça d’una casa, que hom destina als fumadors.
fumador | fumadora
Persona que té el costum de fumar tabac.
fumador passiu
Medicina
Terme emprat per a designar qualsevol persona que es troba en un lloc tancat on hi ha gent que fuma, per tal com involuntàriament aspira el fum de la combustió del tabac.
La concentració dels diversos tòxics en la sang del fumador passiu i l’eliminació dels seus derivats a través de l’orina poden assolir nivells comparables als d’un fumador
Eskişehir
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Occidental, Turquia.
Situada en una fèrtil àrea de regadiu i fruiters Té uns famosos banys sulfúrics i dipòsits de sepiolita, utilitzada per a la fabricació de pipes i objectes de fumador Indústria alimentària sucrera i farinera Probable emplaçament de l’antiga Dorylaeum, on els croats derrotaren els turcs seljúcides 1097
Adriaen Brouwer
Pintura
Pintor de l’escola flamenca barroca.
Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic
broquet
Part de les pipes de fumar que és en contacte amb la boca del fumador.
infart
Patologia humana
Necrosi localitzada en una porció de parènquina, deguda generalment a una manca d’irrigació per embòlia o obliteració brusca de l’artèria o les artèries corresponents; més rarament és originat per l’oclusió de la vena que en drena la sang.
És anomenat infart blanc o anèmic quan és conseqüència de l’obstrucció d’un vas arterial si, al contrari, es produeixen fenòmens hemorràgics a la zona infartada, hom parla d' infart vermell L' infart de miocardi és generalment conseqüència d’una trombosi de la coronària esquerra, que rega el ventricle esquerre, gairebé sempre a causa de l’existència prèvia d’una arterioesclerosi Es manifesta amb un dolor intens i opressiu, sensació d’angoixa, suor i pallidesa de vegades pot provocar un estat de xoc xoc cardiogènic , arrítmies i insuficiència cardíaca aguda l’electrocardiograma i la…