Resultats de la cerca

Hi ha 40 coves artificials, funeràries, d’època eneolítica

Al s IV aC el coll s’allargà més, i els lècits foren decorats amb figures negres sobre fons blanc o només contornejades i amb escenes funeràries

Manà de bastir la Gran Esfinx i la seva piràmide a Gizeh 136 m d’altura i 216 m de costat, que conserva una part del seu revestiment, amb dues entrades, dues galeries i dues cambres funeràries

La data i la finalitat són incertes i han estat objecte d’interpretacions diverses finalitat religiosa, lloc per a urnes funeràries En alguns casos semblen d’època talaiòtica i fins anterior en altres, la majoria, contemporànies de la dominació romana i fins posteriors

Nucli industrial maquinària tèxtil, indústria alimentària, ceràmica, refineria de sucre, sabó Important centre prehistòric i protohistòric on hom ha trobat bronzes, estàtues i restes funeràries dels segles V-IV aC, importants per a l’estudi de la romanització al nord d’Itàlia

Lloc de partença de la mítica expedició dels argonautes argonauta, formà part del territori de Feres fins que Filip II de Macedònia se n'apoderà Les excavacions han permès de trobar un gran nombre d’esteles funeràries de marbre i decorades que constitueixen un material preciós per al coneixement de la pintura grega antiga

Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel

Hi ha dues importants navetes funeràries, construïdes en la segona meitat del II milleni aC La naveta més septentrional té la part superior derruïda i destaca per una llosa perforada a l’entrada La naveta meridional està molt ben conservada, i s’observa la seva forma absidal, l’interior de dos pisos on es dipositaven els enterraments i l’entrada amb llinda monolítica 

Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració

És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestíbul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu A l’interior de l’edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries una d’aquestes es conserva completa Fou construïda al s IV o el V, i es matingué fins a la invasió musulmana