Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…
catedral de Tortosa
Vista dels contraforts i els arcbotants gòtics de la catedral de Tortosa
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Tortosa, que té com a titular santa Maria.
Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels…
la Serra

El convent de la Serra, a ponent de la vila de Montblanc
© Fototeca.cat
Santuari
Monestir de clarisses i santuari (Mare de Déu de la Serra) de la vila de Montblanc (Conca de Barberà), a 360 m alt., fora del recinte murallat, davant el portalet de la Serra.
El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari…
Priverno
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Estació ferroviària Típica població murallada, amb cases que tenen escales exteriors i portals gòtics
Mondoñedo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, a la comarca d’A Mariña Central.
Capital comarcal, és un mercat agrícola i ramader, amb indústries derivades Catedral d’origen romànic, amb successius elements gòtics, barrocs i neoclàssics
Pontoise
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, França, a 20 km de París.
Indústries elèctriques i de la fusta Bisbat catòlic Conserva monuments gòtics i renaixentistes Juntament amb el municipi de Cergy conforma una entitat territorial anomenada Cergy-Pontoise
Chinchilla de Monte-Aragón
Municipi
Municipi de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat al SE de la ciutat d’Albacete.
Hi ha agricultura de secà cereals, vinya i ramaderia La vila de Chinchilla, que fou cap del marquesat de Villena, conserva nombrosos edificis gòtics i renaixentistes
Penafel

Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV
Jaume Alfons
Arquitectura
Arquitecte, documentat des del 1467, ciutadà de Barcelona.
Amb el mestre d’obres Pere Basset, fou l’autor dels claustres gòtics del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Barcelonès 1469-78 i del monestir de Montserrat contractat l’any 1476
el Solà de Sant Esteve
Masia
Antiga masia del terme de Santa Maria d’Oló (Bages), de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme.
Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina