Resultats de la cerca

Es produeix una invaginació que transforma la mòrula en gàstrula

En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal

En els rèptils i en els ocells s’esdevé per plegament anterior de l’ectoderm de la gàstrula En els mamífers, el procés s’inicia en l’estat de blàstula secundària i presenta tres modalitats per plegament, com en els ocells, ungulats, carnívors i primats primitius per formació d’una cavitat, en insectívors, quiròpters i primats superiors i per formació d’una fissura en el botó embrionari, en rosegadors

Descrit per primera vegada per Spemann a partir de les seves experiències amb la gàstrula del tritó, en l’estudi de l’extensió de l’organitzador hom conclogué que havia d’ésser almenys tan gran com la regió que més tard esdevé notocordi i somites El 1938, Spemann definí una regionalització de l’organitzador, i demostrà que diferents zones presenten diferents propietats, que indueixen la formació d’òrgans diferents Hom creu que la substància o substàncies inductores produïdes per l’organitzador són de tipus proteic

En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí

L’exogàstrula es produeix rarament en la natura i és aconseguida experimentalment en els embrions en estadi de blàstula d’eriçons de mar quan hom els colloca en aigua de mar i en concentracions moderades de clorur de liti

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…

Probablement determina la posició de l’eix cefalocaudal