Resultats de la cerca

D’origen islàmic hi ha vestigis d’època romana, el 1242 fou ocupat per Ferran III de Castella El 1296 passà a la corona catalanoaragonesa passà, successivament, en mans de Blanca d’Anjou, de l’infant Ferran 1329, de Bertrand Du Guesclin 1366, de Sibilla de Fortià i de Violant de Bar El 1393 el rei el donà a Pere Maça de Liçana Posteriorment passà als marquesos de la Romana El 1931 fou declarat monument nacional Es destaquen dues torres, una de planta triangular i l’altra de planta quadrangular Conegut per castell de Luna , al costat hi ha el santuari de la Magdalena 1918-40 segons plans de l’…

Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d’art Inclou també l’ Espai Gaudí , situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fa un recorregut per l’arquitectura de Gaudí L’any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l’edifici, que té una superfície de 569 metres quadrats i ocupa dos habitatges al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d’època El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els interiors de l’…

Estudià a Madrid Rebé la influència de l’enginyer Torroja, a Mèxic, en la construcció de cobertes de gran audàcia, amb gruixos inversemblantment reduïts A la ciutat universitària de Mèxic construí el seu primer paraboloide hiperbòlic, de 16 mm de gruix, substituint l’ús de les clàssiques voltes esfèriques Són obres seves les esglésies de la Virgen de los Milagros 1954, a Mèxic, de clara influència gaudiniana, la de Nuestra Señora de la Soledad, Coyoacán, Mèxic 1956, la de San Vicente de Paúl, Mèxic 1960, i la planta embotelladora Bacardí Cuatitlán, Mèxic 1963 Juntament amb l’…

Fou iniciat per l’Associació Josefina —fundada pel llibreter Josep M Bocabella i Verdaguer el 1866— segons un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i la primera pedra fou collocada el 1882 L’any següent Villar renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet , que optà per anar modificant el projecte primitiu sense fer-ne un de nou Un important donatiu permeté vers el 1893 de plantejar-se el temple amb una grandiositat no prevista, i el 1895, impulsada pels descendents de Josep M Bocabella, fou creada la Fundació de la Junta Constructora del…

Treballà amb Carme Pinós i Desplat Realitzà l’escola La Llauna de Badalona, el cementiri d’Igualada i les installacions olímpiques de tir amb arc, i fou director del Departament de Projectes de la Stödelschule de Frankfurt Posteriorment féu obres com el centre cívic del barri de la Mina a Barcelona 1987-92 o la seu del Círculo de Lectores a Madrid 1990-92 Destaquen també intervencions de caràcter paisatgístic, com la de la Rambla de Reus 1988-93, la de l’Avinguda Icària de Barcelona 1990-92 o les del Japó, per a l’àrea d’accés de l’estació de Takaoka 1991-93 i per al pavelló de meditació…

Net i fill de Josep Robert i Francesc Robert, respectivament, metges emigrats a Mèxic, on va néixer Bartomeu i passà els primers anys d’infància Estudià les primeres lletres a Sitges, població natal del seu pare, es llicencià en medicina a Barcelona 1863 i es doctorà a Madrid 1866 Fou metge titular de l’Hospital de la Santa Creu el 1869 El 1875 guanyà la càtedra de patologia interna a la facultat de Barcelona, i presidí l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques Intervingué en el trasllat de la facultat de medicina i de l’Hospital Clínic, i en la fundació de l’Hospital de Sant Pau Gaudí…

Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de Riudameia i de Clarà o el…

Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…

Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…