Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
gelosia
Psicologia
Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.
Bé que tradicionalment hom ha considerat la gelosia un sentiment universal i innat, alguns psicòlegs creuen que aquest sentiment és d’origen cultural
gelosia
Tecnologia
Tancament fet de llistons encreuats que hom posa a les finestres perquè no entri l’esclat de la llum i que permet de poder mirar sense ésser vist des de l’exterior.
gelosia
Psicologia
Enveja que hom té del qui gaudeix d’alguna cosa que hom desitja.
Ramon Coll i Gorina
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà amb treballs humorístics en diverses publicacions i escriví per al teatre algunes obres còmiques Remei de gelosia 1881, Els amors d’un guerrero 1882, Qüestió de faldilles 1883, etc
Acis
Mitologia
Segons la mitologia grega, pastor de Sicília d’una gran bellesa, estimat per la nereida Galatea.
El ciclop Polifem, mogut per la gelosia, esclafà Acis sota una roca De la seva sang nasqué un riu al peu de l’Etna Ha estat un tema literari i musical freqüent
Simó Escobedo i Bach
Pintura
Pintor.
Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona
Alciona
Història
Filla d’Èol, rei dels vents, muller de Cèix, fill de l’estrella de l’alba.
La seva felicitat conjugal suscità la gelosia de Zeus i d’Hera, que convertiren els esposos en alcions Imatge de la fidelitat conjugal, els altres déus els protegien, i calmaven els vents i les ones del mar durant el temps de llur niuada
Atis
Mitologia
Divinitat frígia, molt lligada al mite de Cíbele, centre d’un misteri de caràcter soteriològic.
Fill d’Agdistis, fou estimat pel seu mateix pare fins al punt que el dia de les seves noces, per gelosia, infongué en tots els presents un furor salvatge que els feu castrar-se ells mateixos Atis morí i renasqué El seu culte, que es difongué per diverses províncies romanes, tenia caràcter orgiàstic
Adrienne Lecouvreur
Teatre
Actriu francesa.
S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea