Resultats de la cerca

La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera la de dotze membres,…

Inicialment foren set, esdevingudes quatre el 1390 Posteriorment foren anomenades, també, intendències , i augmentaren de nombre el 1789 eren trenta-tres La generalitat o intendència de Perpinyà fou creada el 1660, arran de la incorporació del Rosselló a França

Rep el nom de la institució de govern d'origen medieval i suprimida pels decrets de Nova Planta 1707 coneguda també per diputació del regne Creada per l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982 , la potestat legislativa correspon a les Corts Valencianes El Govern Valencià és l’òrgan collegiat amb funcions executives i administratives El president de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigeix l’acció de govern, coordina les funcions d’aquest i deté la més alta representació de la comunitat autònoma és elegit per les corts entre els membres d’aquesta Joan Lerma…

Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al…

És un instrument de participació i collaboració de la Generalitat en l’exercici de competències estatals i un fòrum d’intercanvi d’informació i de deliberació sobre polítiques públiques i assumptes d’interès comú Entre les funcions específiques reconegudes a la Comissió Bilateral destaquen la deliberació, la formulació de propostes i, si escau, l’adopció d’acords amb relació a projectes de llei que incideixin en la distribució de competències entre l’estat i la Generalitat, la programació de la política econòmica en tot allò que afecti els interessos i la competència…

A més, regula els usos de les installacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima, les dàrsenes i les installacions marítimes Alhora, aplica les mesures de protecció del medi natural i la qualitat de les aigües marítimes Ports de la Generalitat és una empresa pública amb personalitat jurídica i patrimoni propis, i autonomia administrativa i econòmica Fou creada el 1998, d’acord amb la Llei de ports de la Generalitat de Catalunya, i s’inscriu al departament de política territorial i obres públiques S'…

L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos allusius als fets comentats Les anotacions són agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 els posteriors foren destruïts a l’època borbònica, i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713 Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu 1888, que en…

Era nomenat pel conseller d’economia d’acord amb el comitè obrer de control de l’empresa tenia funcions inspectores i de control, tant a nivell intern de l’empresa com en les seves relacions amb d’altres empreses —control d’ingressos i despeses— i la coordinació amb organismes econòmics superiors

Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…