Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
raigràs
Raigràs
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles estretes i d’espícules amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la inflorescència.
Es fa en prats, vores de camins, etc, a tot Europa Constitueix un bon past En jardineria, és emprat per a fer gespes
raigràs italià
Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
gram americà
Gram americà
John Tann (cc-by)
Botànica
Herba vigorosa, de la família de les poàcies o gramínies, de tiges prostrades, gruixudes, aplanades i de vegades vermelloses, fulles de color verd-blavós, glabres, planes i una mica dures, i inflorescències curtes i rígides.
Originària dels tròpics americans, és cultivada als jardins europeus per fer gespes, especialment a les zones litorals temperades, a causa de la seva tolerància a la salinitat Actualment es considera naturalitzada a les regions càlides d’Europa
trentepòlia
Botànica
Alga clorofícia filamentosa (Trentepohlia), que forma gespes amb aspecte de vellut de color taronja sobre roques, troncs, sòls, etc, en ambients ombrívols.
pa d’herba
Pa d’herba en ple procés d’instal·lació
Botànica
Jardineria
Tros de terra cobert de gespa o d’herbes en tapís molt denses, amb les arrels molt travades, que hom usa per a la implantació ràpida de gespes.
Sol subministrar-se en catifes enrotllades o en porcions de forma prismàtica que s’estenen una al costat de l’altra per cobrir una superfície amb gespa a l’instant El seu ús és aconsellable per a aconseguir un efecte visual immediat i una superfície de gespa que es pugui utilitzar immediatament
esfagne
Botànica
Gènere de molses, de l’ordre de les esfagnals, que viuen en torberes, aiguamolls i indrets molt humits, d’aigües àcides, on formen gespes esponjoses, de color verd clar, rosat o vermellós, integrades per plantetes de creixement apical indefinit, que es moren per la part inferior i originen la torba
.
N'hi ha als Pirineus i a les regions humides d’una gran part del món
els Alps
Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…