Resultats de la cerca

En gimnàstica es diu de l’acció de canvi d’aparell que efectua el conjunt de gimnastes una vegada acabats els exercicis en un d’ells

Des de l’any 1970 formà part de l’equip soviètic És considerat un dels millors gimnastes de tots els temps, d’una gran potència i versatilitat que li permetia excellir en tots els exercicis Guanyà quinze medalles olímpiques, rècord superat només per la seva compatriota, la gimnasta Larissa Latinina, amb divuit medalles, i pel nedador nord-americà Michael Phelps , amb un total de setze medalles el 2008 Set d’aquestes medalles olímpiques foren d’or exercicis a terra, Munic 1972 exercicis a terra, anelles, salt al cavall i concurs individual, Mont-real 1976 i per equips i salt al…

Als dotze anys s’inicià en la gimnàstica, i el 1949 es traslladà a Sverdlovsk, i el 1951 a Kíev, on tingué com a condeixebles els gimnastes més prometedors de l’URSS, entre d’altres el campió olímpic Viktor Čukarin La seva primera competició internacional destacada fou al Mundial de Roma 1954, en el qual guanyà una medalla d’or en la modalitat d’equip i una d’argent en barra fixa En el mateix campionat celebrat a Moscou el 1958 guanyà cinc medalles d’or aparells individual, equip, barres paralleles, cavall i barra fixa Quant als títols olímpics, guanyà dues medalles d’or a…

Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en   una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics…

Fill d’ Armand Blume , començà a practicar aquest esport al gimnàs del seu pare Fou membre del Gimnàs Blume fins el 1958, any que tots els seus gimnastes i entrenadors s’incorporaren a la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona, creada al desembre del 1957 Només participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, ja que el boicot espanyol li impedí competir als Jocs de Melbourne 1956 Participà al Campionat del Món de Roma 1954 i als Campionats d’Europa de Frankfurt 1955 i de París 1957, en el qual guanyà la medalla d’or del concurs general, com també l’or en anelles, cavall…

Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…

Entre el 2004 i el 2009 se celebrà a Vilanova i la Geltrú Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina, ambdues puntuables per a la Copa del Món En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se'n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional És la competició gimnàstica més antiga de l’Estat espanyol i gaudeix de gran prestigi internacional

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…