Resultats de la cerca

Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969

El seu rizoma, gros i aromàtic, és emprat com a condiment Oriünda del sud-est d’Àsia, és plantada en totes les regions tropicals

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són  Fortunella 1958,  Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa…

Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, posteriorment estudià al Trinity College de Dublín El 1967 es nacionalitzà irlandès De les seves obres, caracteritzades per bones dosis de fantasia i un humor de vegades qualificat de groller, cal destacar la novella còmica  The Ginger Man 1955, amb la qual obtingué notorietat, a la qual seguiren A Singular Man 1963, The Saddest Summer of Samuel 1966, The Onion Eaters 1971, Fairy Tales of New York 1973 i la trilogia sobre un vagabund  The Destinies of Darcy Dancer, Gentleman 1977, Further in the Life and Destinies of Darcy Dancer,…

Debutà el 1949 i en pocs anys esdevingué un dels actors europeus més populars Actor flexible, representà encertadament personatges de diversos tipus en films dirigits per Antonioni, Visconti, Fellini, De Sica, etc El seu repertori és molt extens I soliti ignoti, La dolce vita 1960, La notte 1961, Divorzio all’italiana 1962, Otto e mezzo 1962, Casanova 70 1965, premi al Festival de Sant Sebastià, Lo straniero 1967, Dramma della gelosia 1970, premi al Festival de Canes, Roma 1973, La grande bouffe 1973, Ciao maschio 1977, Una giornata particolare 1977, La città delle donne 1979, La nuit de…

Per a augmentar la sonoritat, les sabates dels ballarins van proveïdes d’unes plaques metàlliques, dites claquetes claqueta Hom distingeix en el claqué dues modalitats l’americana, en la qual hom utilitza indiferentment el taló i la punta, i l’anglesa, en la qual hom només empra els cops de taló per a indicar el final de les peces El claqué és anomenat en el seu país d’origen tap-dancing , i en el seu naixement hi concorren influències molt diverses, d’entre les quals semblen predominar les del zapateado andalús, el clog dance irlandès i algunes danses africanes conservades pels esclaus…

Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès I scarabócc , 1946 La s-ciuptèda , 1950 E’ Luneri , 1954 I bu , 1972 com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato 1952 i la sèrie Millemosche , publicades els anys 1969-74 El 1953 s’installà a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi 1957, de Giuseppe de Santis , una…