Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
glossa
Història del dret
Comentari d’un text jurídic.
Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya glossador , elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc L’autoritat científica…
glossa
Literatura
Composició poètica, amplificació d’una estrofa, en què cadascuna acaba amb un vers o uns grups de versos d’aquella estrofa.
glossa
Literatura
Explicació o paraules aclaridores d’un mot obscur, d’una frase, d’un text.
En els manuscrits les glosses poden ésser interlinears o marginals
Francesc Basil i Oliveras
Música
Pianista i compositor de sardanes.
Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc
Joan Antic de Bages
Història del dret
Jurista.
Passà de Barcelona a establir-se a Saragossa, on l’any 1437 escriví Glossa de Observantia Regni Aragonum, obra que tingué força difusió
Marc Antoni Muret
Filosofia
Humanista llenguadocià, conegut amb el nom llatinitzat de Muretus
.
Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Francesco Accursio
Dret
Jurista italià, d’origen florentí, professor a la Universitat de Bolonya.
Autor de la Magna Glossa , recull sistemàtic de les anotacions i els comentaris al Corpus Iuris i d’altres fets per glossadors precedents i contemporanis obra de gran transcendència, fins i tot per a l’administració de justícia
glossar
Aclarir (un text o un mot) amb una glossa o comentari.
Mateu Cànaves
Cristianisme
Prior dels convents augustinians de Palma i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampulloses oracions fúnebres de Caterina Tomàs 1737 i del bisbe Panyelles 1744, i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750